Us heu fixat mai que porta la nostra geganta Margarida a la cistella que duu al braç? Exacte! Son maduixes! I com es que porta precisament aquesta fruita? Esbrinem-ho, ah! la Margarida deu el seu nom a les flors que creixien als camps de maduixes.
To i que ara ens costi d'imaginar a finals dels S. XIX i als primers anys del segle XX la ciutat era plena de camps de cultiu on si collien a mes a mes de les seves famoses maduixes, cereals i es plantaven vinyes a la vessants dels seus turons.
"Era un pueblo agrícola. Sus cultivos principales eran cereales, vid, canyamo y las famosas 'maduixes', cuyo renombre era bien merecido."
Sabem pels avis i persones grans que ens ho han explicat que les maduixes de Santa Coloma no eren d'una varietat qualsevol, els nostres pagesos pujaven per Setmana Santa al Montseny, cap a Sant Hilari de Sacalm i els seus volts, a collir les mates de maduixa silvestre que hi creixen allà i les baixaven en molta cura als seus carros de cavalls per fer-ne el planter als camps del poble.
Els maduixaires que collien les maduixes en aquells camps, quan acabaven la jornada, per no carretejar els cistells a Santa Coloma els deixaven a la casilla i, l'endemà al matí, venien a buscar-los per dur-los a la Boqueria, agafant el tramvia que sortia de Sant Andreu.